La Festa del Corpus Christi de Barcelona als segles XVI i XVII / Sergi Barrabés Batalla
Barrabés Batalla, Sergi


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 363-368 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 8 de juliol de 2014 (...) María Ángeles Pérez Samper (directora).

Creada entre els segles XIII i XIV, la festa del Corpus Christi de Barcelona d'època moderna és l'objecte de la nostra investigació. És una festa d'origen medieval, essencialment religiosa, però de caràcter marcadament popular que se celebra cada any per norma general el dijous que compta dotze dies després del diumenge de Pasqua Granada o de Pentecosta.

La Primavera de l'edat moderna?. L'economia catalana i la suposada "crisi baixmedieval" (1350-1450) / Daniel Bofarull Barnés
Bofarull Barnés, Daniel


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 369-380 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, dirigit pel Dr. Cavier Gil i presentat el dia 26 de juny de 2016.

Passejant pel nucli antic de Barcelona i observant els meravellosos edificis gòtics encara existents, a un historiador se li fa difícil d'acceptar que aquella època esplendorosa en l'àmbit arquitectònic fou una època de crisi econòmica. Un plantejament totalment contraintuïtiu, però que ha perdurat fins als nostres temps fonamentalment per l'autoritat dels seus dos màxims defensors: Pierre Vilar i Jaume Vicens Vives.

Vida i mort a Miravet a l'època moderna / Josep Cañabate Fortuño
Cañabate Fortuño, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 381-386 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016.

Els estudis demogràfics d'època moderna ens permeten conèixer, amb el tractament de diverses fonts, l'evolució de la població. Els estudis de caràcter local o regional ajuden a aportar una visió més concreta sobre els diferents fenòmens o moviments coneguts a Europa i a Catalunya. L'exemple de Miravet, a partir de fonts parroquials, vol aportar informació a l'evolució de la població al llarg dels segles XVII i XVIII.

Segimon Paratge: capitost bandoler a la vegueria de Vic. Família, relacions i economia entre 1566 i 1617 / Elisenda Collelldemont Vives
Collelldemont i Vives, Elisenda


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 387-397 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016. (...) Dr. Àngel Casals Martínez (director del treball).

Són moltes són les línies que ja s'han esmerçat per tal de conèixer el fet preocupant que va viure el Principat de Catalunya al llarg del segle XVI i inici de la centúria següent, el bandolerisme. Malauradament, avui dia encara resta un gran ventall de preguntes sense resposta.

L'Hospitalet de Llobregat, 1542-1594. Aproximació a l'estudi de la classe benestant / Isaac García-Oses
García-Oses, Isaac


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 399-406 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016. (...) Dr. Jaume Dantí i Riu (director del treball).

Sortint de les muralles de Barcelona, al pla que s'estén des del Llobregat fins al Besòs, sempre ha hagut un reguitzell de pobles i viles que han tingut una dinàmica pròpia i diferent de la que duia la capital del Principat. Aquest treball pretén ser una aproximació a l'estudi de la pagesia benestant d'una d'aquestes poblacions als darrers moments del segle XVI, l'Hospitalet de Llobregat.

L'Interior de l'habitatge a la Barcelona dels segles XVII i XVIII. Un estudi a partir dels inventaris post mortem / Eva Marcé Batet
Marcé Batet, Eva


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 407-418 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del treball final de Màster d'Estudis Històrics, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2016. (...) Dra. María Ángeles Pérez Samper (directora del treball).

El present treball pretén emmarcar-se dins del que en els darrers anys s'ha definit com l'estudi de la vida quotidiana. Malgrat que fins fa poc temps aquests estudis no havien gaudit de gaires historiadors o historiadores que hi dediquessin les seves investigacions, d'uns anys ençà l'anàlisi de la vida quotidiana està esdevenint un dels camps més actius en recerca històrica.

Tercianas y epizootias en la Barcelona de 1783-1786. Médicos, poder institucional y percepción social en la Barcelona de las postrimerías del siglo XVIII / Kevin Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 443-444 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del Treball final del màster d'Estudis Històrics, menció Història Moderna, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, el 8-7-2014 (...) Coordinadors del treball: Mariela Fargas Peñarrocha, Mariano Barriendos Vallvé.

L'escenari actual de canvi climàtic i globalització pot comportar imminents i funestes conseqüències per a la salut pública europea, tal com es dedueix del cinquè Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides "Climate change is likely to have a range of health effects in Europe" (S. Kovats i R. Valentini, coord., IPCC, 2014). Per tant, cal conèixer les formes en què la societat, les institucions municipals i les estructures sanitàries del passat van afrontar i van percebre el transcurs de malalties vectorials com el paludisme, tant en les seves formes endèmiques com epidémicas.

Secuestros de doncellas. El control jurisdiccional del matrimonio en el obispado de Barcelona de 1600 a 1700 / Joan Romance Ullod
Romance Ullod, Joan


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXIV, núm. 34 (2014) , p. 445-455 (Resums de treballs finals de màster) 
Resum del Treball final del màster d'Estudis Històrics, menció Història Moderna, llegit al Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, el 26 de juny de 2013 (...) Maria Adela Fargas Peñarrocha (directora del treball).

En el III Concili de Toledo (any 589) els bisbes assumeixen la protecció dels desvalguts en la figura del defensors civitatis, que perviu en els visigots des que els romans ho van instaurar com Tribuni Plebs, o tribú de la plebs; aquests podien anul·lar qualsevol decisió d'un magistrat, ja que es constituïen com el contrapoder plebeu enfront del poder patrici. D'aquí provenen els fonaments legals que van adquirir els bisbes per defensar al poble dels abusos, i la forma en què ho feien era decretant el Segrest (Secuestrum).